La textura del text: transformant les meves cites preferides en art generatiu

Porto més de 7 anys recol·lectant frases que m’han impactat d’alguna forma.

Recentment, he estat experimentant amb Stable Diffusion (SD), un model de deep learning capaç de convertir paraules en imatges.

Vaig decidir explorar què passaria si intentés convertir les meves frases preferides en imatges.

El procés va ser senzill: vaig afegir la frase completa a SD (en anglès), a més d’algunes paraules relacionades amb l’estil (per exemple, “impasto” o “regla dels terços”) i vaig clicar «Generar». Vaig crear centenars d’imatges i vaig escollir la meva preferida per a cada frase.

Espero que almenys una imatge o frase et faci sentir alguna cosa.

David Peoples & Rutger Hauer — Blade Runner

«Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja… És hora de morir.»

«All those moments will be lost in time, like tears in rain… Time to die.»


Ben Brooks — Grow Up

«Gaudeixo de l'aire lliure durant els matins i les vesprades perquè trobo que el cel és molt més creatiu en el seu ús del color.»

«I enjoy being outdoors during mornings and evenings because I find that the sky is much more creative in its use of colour.»


Fyodor Dostoevsky — Dimonis

Hi ha segons, no més de cinc o sis a la vegada, en què de sobte un sent la presència de l’harmonia eterna, plenament aconseguida. No és d’aquest món; no vull dir que sigui celestial, sinó que l’home, en el seu estat terrenal, no ho pot suportar. Cal transformar-se físicament o morir. És un sentiment nítid i indiscutible. Com si d’improvís un sentís la natura sencera i digués: «Sí. És veritat». Déu, en crear el món, deia al final de cada dia de la creació: «Sí, és veritat, això és bo». Això… això no és tendresa, sinó només alegria, sense més ni més. Un no perdona res, perquè no hi ha res per perdonar. No és que un estimi, oh, és més elevat que estimar! I el més terrible és que és tan evident i és tanta l’alegria… Si fossin més de cinc segons, l’ànima no ho resistiria i hauria de desaparèixer. En aquests cinc segons visc una vida, i per ells donaria tota la meva vida, perquè ho valen. Per resistir deu segons caldria transformar-se físicament.


Jean-Paul Sartre — Nàusea

Abans de prendre aquesta decisió em sentia tan espantosament sol que vaig pensar en el suïcidi. El que em va contenir va ser la idea que ningú, absolutament ningú es commouria amb la meva mort, que estaria encara més sol en la mort que en la vida.


Hiromi Kawakami — El cel és blau, la terra blanca

He recorregut un llarg camĂ­, el fred penetra les meves robes gastades. Aquesta tarda el cel Ă©s clar, quin mal em fa el cor!


Ben Brooks — Hurra

Crec que estar amb algú amb qui no connectes és un camí més ràpid cap a la solitud que estar completament sol. És una cosa que et fa pensar en la impossibilitat de coexistir de forma significativa amb altres persones.


Rafael Lechowski — Quarcissus

«Però em menteixo,
em dic que la solitud Ă©s superior a la uniĂł,
en el meu pobre convenciment,
i que només hi ha un amor etern: el propi.
Però no n'hi ha prou amb l'amor propi:
¡igual que hi ha parts del cos
que no pot gratar un mateix,
hi ha llocs de l'ànima que només pot acariciar un altre!»

«Pero me miento,
me digo que la soledad es superior a la uniĂłn,
en mi pobre convencimiento,
y que sĂłlo hay un amor eterno: el propio.
Pero no basta el amor propio:
¡igual que hay partes del cuerpo
que no puede rascar uno mismo,
hay lugares del alma que sólo puede acariciar otro!»


Victor Pelevin — Yellow Arrow

De sobte, a Andrei li colpeja la idea de quina autèntica tragèdia és que milions de rajos de llum emprenguin el seu viatge des de la superfície del sol, es llancin a través de l’infinit buit de l’espai i perforin el cel de la Terra amb diversos quilòmetres d’espessor, només per ser extingits en les repugnants restes de la sopa d’ahir. Potser aquestes fletxes grogues que s’inclinaven a través de la finestra eren conscients, esperaven alguna cosa millor, i s’adonaven que les seves esperances eren infundades, donant-los tots els ingredients necessaris per al sofriment.


Francisco Umbral — Mortal i Rosa

«Vides que cremen davant la meva vida, temps que es consumeix i corre. Assisteixen ells a l'espectacle del meu temps, a la foguera de la meva vida? Donem una llum, en extingir-nos, que només veuen els altres. Nosaltres no la veiem. Anem en flames per la vida, i ningú ens avisa del foc, per no espantar-nos. Però com ens veuen cremar. Com jo veig cremar l'escriptor, l'amic. Anem entre llums, entre nits, cap a no sé on, per la ciutat, parlant, somiant, dins del cotxe, a poc a poc, contra el gel, la por, l'ombra, passant buits immensos de temps, carrers adormits, multituds.»

«Vidas que arden ante mi vida, tiempo que se consume y corre. ¿Asisten ellos al espectáculo de mi tiempo, a la hoguera de mi vida? Damos una luz, al extinguirnos, que sólo ven los demás. Nosotros no la vemos. Vamos en llamas por la vida, y nadie nos avisa del incendio, por no asustarnos. Pero cómo nos ven arder. Como yo veo arder al escritor, al amigo. Vamos entre luces, entre noches, hacia no sé dónde, por la ciudad, hablando, soñando, dentro del coche, lentamente, contra el hielo, el miedo, la sombra, pasando huecos inmensos de tiempo, calles dormidas, multitudes.»


Charlie Kaufman — Synecdoche, New York

«Tot és més complicat del que creus. Només veus una desena part del que és veritat. Hi ha un milió de petites cordes lligades a cada decisió que prens; pots destruir la teva vida cada vegada que triïs. Però potser no ho sabràs fins d'aquí a vint anys. I potser mai no podràs rastrejar-ho fins al seu origen. I només tens una oportunitat per intentar-ho. Intenta entendre el teu propi divorci. Diuen que no hi ha destí, però sí que n'hi ha: és el que tu crees. I encara que el món continuï per eons i eons, només estàs aquí per una fracció d'una fracció de segon. La major part del teu temps es passa mort o encara no nascut. Però mentre estàs viu, esperes en va —malbaratant anys— una trucada telefònica o una carta o una mirada d'algú o alguna cosa que ho arregli tot. I mai no arriba o sembla que arribi, però en realitat no. Així que passes el teu temps en un vague penediment o una esperança més vaga que alguna cosa bona arribarà. Alguna cosa que et faci sentir connectat, alguna cosa que et faci sentir complet, alguna cosa que et faci sentir estimat. I la veritat és que em sento tan enfadat, i la veritat és que em sento tan fotudament trist, i la veritat és que m'he sentit tan fotudament ferit durant tant de temps i durant igual de temps he estat fingint que estic bé, només per continuar endavant, només per, no sé per què, potser perquè a ningú li interessa sentir parlar de la meva misèria, perquè ells tenen la seva. Doncs que fotin tots. Amén.»

«Everything is more complicated than you think. You only see a tenth of what is true. There are a million little strings attached to every choice you make; you can destroy your life every time you choose. But maybe you won't know for twenty years. And you may never ever trace it to its source. And you only get one chance to play it out. Just try and figure out your own divorce. And they say there is no fate, but there is: it's what you create. And even though the world goes on for eons and eons, you are only here for a fraction of a fraction of a second. Most of your time is spent being dead or not yet born. But while alive, you wait in vain, wasting years, for a phone call or a letter or a look from someone or something to make it all right. And it never comes or it seems to but it doesn't really. And so you spend your time in vague regret or vaguer hope that something good will come along. Something to make you feel connected, something to make you feel whole, something to make you feel loved. And the truth is I feel so angry, and the truth is I feel so fucking sad, and the truth is I've felt so fucking hurt for so fucking long and for just as long I've been pretending I'm OK, just to get along, just for, I don't know why, maybe because no one wants to hear about my misery, because they have their own. Well, fuck everybody. Amen.»

Això és tot per avui~

Ha estat un experiment divertit. He hagut de veure moltes aberracions (SD és terrible amb les mans) i sovint m’han sorprès els resultats.

Probablement compartiré més creacions d’IA en el futur.

Fins aviat!